Somiar ens porta a un lloc on és possible transformar. Aquest estat de vigília ens convida a reconduir la realitat segons ens convingui, perseguint el nostre anhel.
Aquests ensomnis són una declaració d'amor en un entorn fatídic. És un refugi d'aigua des del qual convoco la màgia. És acceptar la derrota abans que ocorri.
Reconèixer la ferida, habitar-la i crear el beuratge. Somiar és la Papisa en la meva.

Mitjançant aquesta simbiosi il·lusòria entre fotografia i pintura, tracte d'evocar dues realitats, tendint un pont entre l'oníric i el món real, viatge a través del qual m'acabo retrobant, enfront de les meves dues grans passions, conduïda per l'aigua..